Continguts, Metodologia i Organització

4. Continguts

4.1. Disciplinaris/didàctics

Els continguts didàctics són aquells que s’han tractat en cada una de les unitats didàctiques que es desenvolupen en una mateixa assignatura; per tant, es veuen com a cada un dels continguts que ens ajudaran a complir els objectius d’etapa al llarg del curs.

En la nostra unitat didàctica tractarem els següents continguts trobats en el Decret 108/2014 en el curs 6é, corresponents amb els blocs 2 (“Habilitats motrius, coordinació i equilibri. Activitats en el medi natural”) i 4 (“Activitat física i salut”):

·         Hàbits saludables d’higiene corporal, posturals, i alimentaris en la pràctica d’activitat física i en la vida quotidiana.

·         Efectes negatius del sedentarisme, d’una dieta desequilibrada i del consum d’alcohol, tabac i altres substàncies

·         Definició de la salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social

·         Pràctica de la relaxació davant de situacions estressants.

·         Jocs, exercicis i activitats adaptades (intensitat, duració...) al seu nivell físic per a la millora de la resistència cardiorespiratòria o aeròbica, la flexibilitat, la força muscular i la resistència muscular

·         Acció preventiva per a lesions i malalties esportives més comunes amb l’ús correcte de materials i espais destinats a l’activitat física.

·         Primers auxilis bàsics.

·         Col·laboració en la preparació i realització d’alguna activitat en el medi natural com senderisme, orientació, bicicleta o itinerari ambiental utilitzant les tècniques adequades de cada una d’elles com a ritme adequat a la senda, orientar-se, tècniques de conducció de la bicicleta, etc.

·         Accions per a preservar l’entorn i el medi natural i reduir l’impacte ambiental (evitar residus i fomentar la seua replega).

4.2 Continguts interdisciplinaris

Dins dels continguts interdisciplinaris, creiem que l’àrea més relacionada al nostre bloc temàtic és la de Ciències Naturals (CC.NN).

Probablement, aquesta assignatura és la més relacionada amb l’Educació Física (EF), ja que entre les dues contribueixen al coneixement del cos humà, aparells, sistemes y òrgans, desenvolupant també continguts com la nutrició, trastorns de la conducta alimentaria, mesures d’higiene i educació postural, primers auxilis basics… Al mateix temps, també poden col·laborar buscant objectius relacionats amb l’educació ambiental.

En quan als continguts interdisciplinaris de la nostra Unitat Didàctica, cal destacar:

1.      La salut alimentaria. Per part de les CC.NN, es poden explicar diferents conceptes al voltant de l’alimentació com la piràmide alimentària o les malalties que es poden produir per una mala alimentació i per part de l’EF, es poden relacionar aquests conceptes amb la repercussió per a l’activitat física.

2.      La salut. En CC.NN es produeix l’adquisició de coneixements al voltant de les parts del cos, òrgans i problemes sanitaris i en EF es passa a la realització pràctica com per exemple prendre pulsacions, evitar que una persona s’ofegue...

3.      El medi ambient. La part conceptual corresponent a la natura com ecosistemes, biodiversitat, la piràmide tròfica... es durà a terme en l’assignatura de CN i la part d’interacció amb aquesta natura i la seua cura correspondrà a l’EF

Per altra part, també veiem un aspecte que es pot relacionar amb una altra àrea com son les Ciències Socials (CC.SS):

1.      L’entorn social. Dins de les CC.SS, l’alumnat podria analitzar i visualitzar l’entorn social que els rodeja i les diverses possibilitats que els ofereix mentre que l’EF seria l’encarregada de utilitzar aquestes possibilitats que ofereix l’entorn com per exemple les instal·lacions municipals.

4.3 Continguts transversals:

A la nostra Unitat Didàctica tractarem diversos continguts transversals que seran comuns a totes les assignatures cursades pels nostres alumnes al seu horari escolar.

Un dels continguts a tractar serà el respecte; tant a nosaltres mateix com als nostres companys. Altre, és el treball cooperatiu; per tal de fomentar el treball en equip i fer veure que per arribar als nostres objectius com a grup és essencial i necessari l’ajuda, la col·laboració i la participació de tots els membres de la classe.

Tractarem també la democràcia, contingut fonamental que es sol veure poc a les classes ordinàries però que és fonamental per entendre el funcionament de la nostra societat d’avui en dia.

Altre contingut que volem tractar són els valors que potenciarem a l’educació en les nostres classes, com: l’empatia; per tal de ensenyar als nostres alumnes a ficar-se en la pell dels seus companys i que adopten una actitud més comprensiva en tots els aspectes. L’autoestima; un valor fonamental per tal de que els nostres alumnes puguin desenvolupar-se de manera correcta. El compromís; per que siguin conscients de que a la vida hi tenim una gran quantitat de responsabilitats que hem de complir. La paciència i la constància, per fer veure als nens que amb treball, dedicació i el pas del temps molts dels nostres objectius es podran complir. I per últim, l’esforç, per tal de transmetre als nostres xiquets que gràcies a aquest podrem superar-nos dia a dia i créixer de forma òptima com a persones.

5. PRINCIPIS METODOLOGICS

Primerament tenim que aclarir els termes que anem a utilitzar per a realitzar aquesta concreció de la nostra UD.

Entenem la metodologia com al camí que tenim que recórrer per a complir els objectius i els continguts marcats. Com assenyala Molina, J.P. (1999) diferenciem entre models deductius i inductius segons el nivell de participació i els rols adoptats entre el professor i els alumnes. En el nostre cas volem un mètode d’ensenyament més proper al inductiu, on l’alumne presenta un paper actiu en la formació i desenvolupament de les nostres sessions.

5.1-Principis metodològics generals:

En aquest apartat tractarem d’explicar cóm desenvoluparem els continguts transversals que volem tractar al llarg de la nostra Unitat Didàctica.

Primerament volem destacar que partim d’una concepció constructivista de l’aprenentatge; és a dir, considerem que el aprenentatge es construeix en grup, raó per la qual desenvoluparem activitats de reflexió al finalitzar cada una de les nostres sessions.

A més a més, pensem que aquest aprenentatge serà més significatiu per a ells si, en lloc de parlar-los en un format de classe magistral, les posem en pràctica directament i posteriorment les tractem d’una manera dialogada entre tots. El respecte, el treball cooperatiu, la democràcia, l’empatia, l’autoestima, el compromís, la paciència i la constància i l’esforç seran els continguts que estaran presents en cada una de les activitats que plantejarem.

Per a tractar-les d’una manera més específica sí que destacarem certs valors en activitats puntuals, d’aquesta manera, al fer la reflexió final, podem preguntar als alumnes quins són els que hem volgut destacar al llarg de la sessió, comentarem i reflexionarem sobre ells (mitjançant una estructura socràtica basada en preguntes) per a descobrir quins són els seus pensaments.

5.2-Principis metodològics específics:

Una vegada tenim clar la visió general que anem a utilitzar, tenim que anar concretant més en les estratègies metodològiques. Una vegada més, fem referència a l’autor Molina quan separa les estratègies en tècniques d’ensenyament (forma de comunicar els continguts) i estratègies de pràctica (forma d’estructurar i organitzar els continguts) (Molina, J.P.(1999)).

Estratègies de pràctica:

Aquest apartat ja té un nivell alt de concreció ja que anem a explicar les formes que utilitzarem per a organitzar i estructurar les activitats.

Encara que nosaltres no ens enfocarem exclusivament en un tipus d’activitat física concreta, sí treballarem en base a diferents esports, jocs... per a desenvolupar els nostres continguts, per aquesta raó farem ús de les estratègies de pràctica mixtes (combinació de les estratègies analítiques i globals (Sáenz-López, !994-1997)).

En aquest tipus de estratègia es poden treballar parts específiques d’un moviment global o practicar sempre dins del moviment complet. Més específicament utilitzarem (amb possibles adaptacions segons la complexitat del moviment) la estructura “global-analític-global-analític-global” ja que ens permet anar perfeccionant progressivament el moviment global; a més, l’alumne pren consciència d’on es troba i li permet observar més detalladament el seu progres (cal tindre en conte que la nostra UD està plantejada per a 6é, curs en el qual ja presenten una certa habilitat per a la realització de tasques d’aquest tipus).

Tècniques d’ensenyament:

Per a comunicar els continguts i els objectius en les nostres sessions farem un ús combinat del estil directe i l’estil basat en el descobriment dels alumnes. Amb el primer dels estils (utilitzat en diferents graus que més endavant especificarem) volem donar-li una base de coneixement sobre el tema als alumnes per a que poden desenvolupar amb més precisió aquelles activitats o jocs que plantejarem basat en l’estil de descobriment.

Considerem també que, ja que es tracta d’un curs avançat, tenim que anar introduint certa autonomia en el seu aprenentatge.

Tècniques d’estil directe

Per a realitzar la nostra Unitat Didàctica farem ús dels següents graus d'ensenyament amb l’estil directe:

·         Ensenyament recíproc: el professor primerament explicarà quin és l'objectiu de l’activitat que es realitzarà i dividirà la classe en petits grups (d'uns 4 o 5 alumnes per grup). Cada grup tindrà un membre que s'encarregarà de controlar l'avanç de la tasca, problemes detectats, dificultats etc. i al finalitzar l’activitat els controladors aniran al professor i li comunicaran allò que han observat. Cal destacar també que els controladors no seran sempre els mateixos sinó que aniran canviant, d'aquesta manera tots els alumnes avaluaran i seran avaluats.

·         Assignació de tasques en combinació amb l’estil d’inclusió: en aquest model la classe serà dividida en diferents seccions on es treballarà algun aspecte dictat pel professor. Els alumnes realitzaran aquestes tasques però decidiran el seu ritme d’execució a més de la dificultat de la mateixa.

Tècniques d’ensenyament basat en el descobriment:

·         Utilitzarem d’aquest estil principalment les tècniques de descobriment guiat basat en l’ensenyament Socràtic; és a dir, volem que els alumnes, després de realitzar les tasques, reflexionen sobre diferents aspectes que seran més o menys guiats pel professor (encara que qualsevol tema interessant que volen plantejar és benvingut). Anirem preguntant per a que troben el sentit de les sessions a més de reflexionar sobre el mateix.

Cal destacar que segurament es farà ús de més d’un estil d’ensenyament en la mateixa sessió degut a l’activitat que volem realitzar en eixe moment. Pensem que tenim que modificar-les i adaptar-nos constantment a diferents tècniques per a comunicar els continguts i els objectius de la UD de la millor manera possible.

6- Organització de l'espai i del temps

La nostra Unitat Didàctica és desenvoluparà principalment a l'escola, fent ús del gimnàs i de l’espai del pati de l'escola, encara que també farem ús de les instal·lacions que ens ofereix el poble.

6.1 Organització de l’espai

L’organització de l’espai i del temps serà principalment setmanal; és a dir, cada setmana versarà al voltant d’una activitat física o un objectiu principal per al que es faran ús diferents espais.

Cal considerar que tindrem tres sessions a la setmana:

·         El dilluns es realitzarà classe al gimnàs on iniciarem la tasca o l'activitat física en concret que anem a realitzar durant la setmana

·         El dimecres anirem a la zona del pati (sempre i quant les condicions meteorològiques ens ho permès) per a continuar desenvolupant l’activitat física corresponents en un altres espai més obert i amb més possibilitats

·         El divendres, al tenir classe abans de l'hora de l'esplai, aprofitarem per eixir i anar a una de les instal·lacions que ens ofereix el poble (ja bé siga platja, poliesportiu, carril bici, gimnàs municipal etc.) per a realitzar aquesta activitat fora del recinte escolar i connectar l’escola i els alumnes amb el seu entorn. Degut a que l’escola es troba en un punt cèntric i el poble es relativament menut, les instal·lacions són de fàcil i ràpid accés caminant. Per a realitzar l’eixida setmanal redactarem una petició a l’escola i als pares per a autoritzar als seus fills a fer aquestes activitats fora del centre (la informació de les instal·lacions junt amb horaris i preus es troben en l’apartat “2. Instal·lacions”).

6.2 Organització del material

Pel que fa al material, utilitzarem principalment el material que té l'escola (pilotes de basquet, de futbol, raquetes de tennis, mocadors... (mirar apartat de “Materials Escolars”); és a dir, qualsevol cosa que considerem que podem necessitar per a la realització de diferents jocs al llarg de les sessions), ja que així els alumnes no han de carregar amb el material cada dia que toque Educació Física (encara que pot ser sí que demanarem en alguna ocasió que porten algun objecte per a la realització d’alguna activitat (diferents tipus de fem per a fer activitats versant el reciclatge)). L'únic moment en el que ells hauran de dur el material, serà quan entrem en el apartat de “la bicicleta i les rutes que té el nostre entorn”, cada alumne haurà de dur la seua pròpia bicicleta.

Per a organitzar qui trau el material i qui el guarda en cada sessió, a principi del curs s'explicarà el sistema que utilitzarem: les dues primeres persones de la llista de classe seran qui s'encarreguen de traure i guardar el material la primera setmana de classe; la següent setmana, el tercer i el quart... i així successivament fins tornar a començar la roda. D'aquesta manera tots els alumnes es faran responsables del material que anem a gastar i, òbviament, serà el professor qui indique de quin material anem a fer-hi ús en cada sessió.

En cas de ser una activitat complexa que necessite molt material, serà el professor qui prepararà l’espai abans de la classe per evitar perdre temps de la sessió.

6.3 Organització dels alumnes

En quant al treball dels alumnes, cal destacar que treballaran principalment en grups de treball que es formaran els dilluns i canviaran cada setmana. Aquests seran decidits d’una manera aleatòria per evitar caure en “l'amiguisme”: el professor formularà una sèrie de requisits que tenen que complir els grups, una vegada formulats, els alumnes es col·locaran seguint aquestes regles (ex: no poden haver tres persones amb el mateix color de camiseta, tenen que haver el mateix nombre de xics que de xiques...) D'aquesta manera fomentem el treball grupal i evitem caure en connotacions sexistes.

No obstant això, durant algunes sessions es faran activitats i jocs on es considerarà a tota la classe com un únic grup i alguns dels treballs, especialment els escrits (reflexions, pensaments dels objectius tractes...), seran realitzats de manera individual. Per tant, els alumnes aprendran a treballar bé amb un grup reduït de persones, amb un grup extens com és el grup-classe i a treballar de manera individual.